#37 Muntanya de Llibres amb Marc Cornet (Evolució del rècord del món de Marató)

Us deixem tot el guió de la 37a secció del Marc Cornet, on repassem l’evolució del rècord del món de Marató. D’aquesta manera podreu seguir la secció mentre l’escolteu:


Xavi: Fa poc més d’una setmana vam viure un dels episodis més brutals en la història de la marató. Per primera vegada, una dona va baixar de les 2 hores i 10 minuts. 

NARRACIÓ NBC CHICAGO

Xavi: Així ho narraven al canal de televisió NBC de Chicago. I no és per a menys. La kenyana Ruth Chepngetich va firmar una gesta fins ara mai vista. No només per com ho va fer, sinó també pel significat de trencar aquesta barrera. A més a més, la ciutat que en el seu dir va dominar la màfia d’Al Capone, torna a signar una pàgina que molts amants de l’atletisme no oblidaran. Marc Cornet, com estàs?

Marc: Bones, Xavi, doncs encantat de col·laborar una temporada més amb el “Fem Muntanya”. I més quan puc venir a parlar de gestes històriques com la de la kenyana Ruth Chepngetich. Ara en parlarem de l’excepcionalitat del seu crono (2:09:56). Però abans, per situar un context més genèric, mencionaves aquesta novetat (entre cometes) que ha assolit un dels 6 World Marathon Majors com és la marató de Chicago… Només hi ha dues Maratons en la història que han estat capaços d’aglutinar en un mateix moment els rècords mundials dels 42.195 metres. 

Xavi: Evidentment, a tots ens ve al cap la Marató de Berlin. 

Marc: Berlin és una d’elles. De fet, fins a la nova aparició de Chicago (i ara parlarem del per què parlem de nova aparició)… doncs bé, fins a aquesta nova aparició de la ciutat nord-americana, Berlin reunia els dos rècords mundials de la distància. El rècord masculí d’Eliud Kipchoge firmat l’any 2022 a la capital alemanya (2:01:09) i el rècord femení de l’atleta etíop Tigst Assefa que establir l’any 2023 (2:11:53).

Xavi: Estem parlant de dos rècords que ja no són vigents, tant el de Kipchoge com el d’Assefa. 

Marc: Exacte. Com molts de vosaltres sabeu, el malaguanyat atleta kenyà Kelvin Kiptum va batre el rècord del món masculí a Chicago l’octubre de l’any passat, el 2023. Va firmar uns estratosfèrics 2 hores i 35 segons, demostrant que l’home cada cop és més a prop de baixar de les 2 hores en una Marató oficial (perquè baixar de les 2 hores, això sí, ja ho va fer Kipchoge en el Prater de Viena en el projecte Breaking 2, l’octubre del 2019). Com tots vosaltres sabeu, Kiptum, l’home destinat a trencar aquesta barrera, va morir de forma tràgica aquest any i, per tant, serà un altre atleta qui signi aquesta nova gesta atlètica i humana dins del món de l’esport.

Xavi: Això quan a la marató masculina. 

Marc: Sí, perquè en la Marató femenina, com explicàvem al principi, la kenyana Ruth Chepngetich és ara la nova referència. El nou temps a batre és estratosfèric: 2 hores, 9 minuts i 56 segons, establert -com dèiem- en la Marató de Chicago. Per tant, la ciutat de l’estat d’Illinois que es va veure obligada a emergir de nou de les cendres, aglutina ara mateix tant el rècord mundial de marató masculí (Kelvin Kiptum) com el de marató femenina (Ruth Chepngetich). I tu et preguntaràs, Xavi, si això és la primera vegada que passa… 

Xavi: Marc, doncs t’ho pregunto. Parlaves de Berlin, però és la primera vegada que la marató de Chicago comparteix els rècords mundials dels 42.195 metres tant en categoria masculina com en la femenina?

Marc: Xavi, doncs ja et pots imaginar la resposta: No. Berlin ha estat la Marató per excel·lència a l’hora de parlar del rècord mundial masculí en els darrers anys. Abans del temps de Kelvin Kiptum firmat a Chicago, els últims 8 rècords anteriors (d’atletes kenyans com Eliud Kipchoge, Dennis Kimetto, Wilson Kipsang, Patrick Makau o Paul Tergat i de l’etíop Haile Gebrselassie) sempre s’havien aconseguit a la capital alemanya. Berlin dominava el panorama mundial de la marató masculina.

Xavi: I en el cas de les dones… 

Marc: Doncs el monopoli de Berlin no s’ha traslladat a la Marató femenina i l’evolució del seu rècord. De fet, Chicago, Berlin i Londres es reparteixen l’evolució del millor temps en els últims 25 anys, però sense un dominador clar. I tornant al que comentàvem, Chicago comparteix des de ja el millor temps mundial masculí i femení de la Marató per segona vegada en la seva història.

Xavi: A quina època ens hem de remuntar si, com bé explicaves, el domini de Berlin ha impedit aquesta convivència en les dues darreres dècades?

Marc: Doncs ens hem de traslladar 23 anys enrere, l’any 2001. El rècord del món en homes el posseïa el marroquí (posteriorment nacionalitzat nord-americà) Khalid Khannouchi. En la Marató de Chicago de 1999 va marcar un temps de 2 hores 5 minuts i 42 segons. Dos anys més tard, el 2001, també a la ciutat d’Illinois, Catherine Ndereba firmava un temps de 2 hores, 18 minuts i 47 segons. Nou rècord del món de marató en categoria femenina. Aquesta dualitat de Ndereba i Khannouchi envers la Marató de Chicago només va durar uns mesos. D’octubre del 2001 a l’abril del 2002, quan el mateix Khannouchi va rebaixar el seu temps a la Marató de Londres. Per tant, durant poc més de 6 mesos la Marató de Chicago (entre l’octubre de l’any 2001 i l’abril de l’any 2002) va reunir en la seva bandera els rècords del món de Marató, en homes i en dones. 

Xavi: Moltes gràcies, Marc, per aquest viatge en el passat dins del món de la Marató. I, sobretot, també per entendre l’excepcionalitat que s’està vivint ara mateix amb aquest rècord doble de Chicago. 

Marc: De fet, Xavi, si vols, encara podríem anar una mica més enllà. Des del doble de rècord de Khalid Khannouchi a Chicago i Londres, la millor marca de Marató masculina s’ha batut un total de 9 vegades. És a dir, el rècord s’ha rebaixat fins a 9 vegades en 22 anys. I hi ha un denominador comú en tots aquests temps: els atletes que el van superar provenien únicament de dos països diferents. 

Xavi: Entenc que devien ser de Kènia, lògicament, i també d’Etiòpia? 

Marc: Touché, amic Xavi. Els etíops, en menor mesura amb Haile Gebrselassie, i els kenyans han dominat amb mà de ferro el món de la Marató des de principis del segle XXI. L’actual campió olímpic és etíop, Tamirat Tola. Gebrselassie i Kenenina Bekele han guanyat moltes de les principals maratons del món, però la major varietat d’atletes kenyans ha fet que aquest país sigui el referent quan parlem dels 42 quilòmetres i 195 metres en el cas dels homes.  

Xavi: Però entenc que la teva reflexió ens trasllada a un escenari lleugerament diferent en el cas de la Marató femenina. 

Marc: A veure, l’actual campiona olímpica de Marató és la neerlandesa Sifan Hassan. Però vaja, neerlandesa d’adopció, ja que va néixer a Etiòpia. Per tant, Etiòpia tindria ara mateix la doble medalla d’or olímpic en el coll de Tamirat Tola i Sifan Hassan. Però, bé, tornant a l’evolució del millor temps en categoria femenina, hem de dir que no presenta un duopoli tan marcat com en els homes.  En primer lloc, des del crono que mencionàvem de Catherine Ndereba a Chicago l’any 2001, la millor marca del món s’ha rebaixat en un total de 5 ocasions. Menys vegades i amb molta menys regularitat que en el cas dels homes. Per cert, un incís, sempre estem parlant de rècords femenins en què les dones corren juntament amb els homes i poden tenir llebres masculins (són els temps que hem agafat de referència i que, generalment, sempre s’han valorat com a rècords en sí mateixos). 

Xavi: I hi ha un nom que sobresurt per damunt de totes les atletes: el de la britànica Paula Radcliffe. 

Marc: Ja saps que sempre he sigut un gran amant d’atletes com Eliud Kipchoge i he tingut especial debilitat pels corredors etíops com Gebrselassie o Bekele (a banda del Déu omnipotent Abebe Bikila). Però en el cas de la Marató femenina sempre hi ha hagut una dona que m’ha generat una admiració màxima. I aquesta no és cap altra que Paula Radcliffe. Ens tornem a posar en la referència del temps de Catherine Ndereva a Chicago l’octubre del 2001 (2 hores 18 minuts i 47 segons). Doncs bé, la corredora anglesa, amb el seu estil particular (semblava que anés al límit des del primer quilòmetre), el va rebaixar l’any següent, també a Chicago, en gairebé 1 minut i mig. Va ser un pas prèvia a una marca que va perdurar durant molts anys. L’abril del 2003 Radcliffe va firmar una marca de 2 hores 15 minuts i 25 segons al seu país, a la Marató de Londres.

Xavi: Una plusmarca que es va mantenir com a referència a batre durant molts anys.

Marc: Doncs mira, Xavi. Tants anys com un total de 16. Que es el temps que va transcórrer entre l’abril del 2003 i l’octubre del 2019, quan la kenyana Brigid Kosgei va rebaixar la plusmarca femenina, per deixar-la en 2 hores 14 minuts i 4 segons (en aquest cas, a la Marató de Berlin de l’any 2019). El temps de Kosgei es va mantenir intacte durant 4 anys. L’etíop Tigst Assefa va firmar un increïble 2 hores 11 minuts i 53 segons a Berlin l’any 2023. I aquest temps va ser el que, precisament, fa poc més d’una setmana, va rebaixar Ruth Chepngetich a Chicago. Gairebé una reducció de 2 minuts (en concret, 1 minut i 57 segons). 

Xavi: Podem inferir que la Marató masculina, ja sigui perquè hi ha un major nombre d’atletes o més competitivitat entre ells, ha anat rebaixant-se a poc a poc. En canvi, en el cas de les dones, les mossegades són molt més grans.

Marc: Fixa’t Xavi, que entre el temps de Paula Radcliffe de l’any 2003 a Londres (2:15:25) i el firmat per Ruth Chepngetich a Chicago a Chicago (2:09:55) hi ha un marge de 5 minuts i mig de diferència. Una autèntica bestiesa. El rècord s’ha rebaixat 5 minuts i 30 segons en 21 anys. En el cas dels homes, la rebaixa és similar, entre el crono de Khalid Khannouchi a Chicago (el 1999, ja n’hem parlat) i la marca actual, també a Chicago, de Kelvin Kiptum. Però si observem l’evolució en els homes, com bé deies, els marges sempre han sigut graduals. De fet, la mossegada més gran no va arribar ni al minut i mig. El millor maratonià de tots els temps, Eliud Kipchoge no va fer-se amb el rècord de la distància fins al setembre del 2018. A la Marató de Berlin va creuar la línia d’arribada amb un crono de 2:01:39. És a dir, 1 minut i 18 segons menys que l’anterior registre, del seu compatriota Dennis Kimetto que va ser referència entre l’any 2014 i el 2018, quan el va superar Kipchoge.  

Xavi: O sigui que aquesta rebaixa, d’1 minut i 18 segons, és la més gran que trobem en el rècord del món de la Marató masculina en els darrers 25 anys.

Marc: Exacte. I, com dèiem, el comportament del rècord femení ha estat molt menys esgraonat i sí més brusc, quant a la rebaixa, o mossegades, en el temps. La nova plusmarquista mundial femenina Ruth Chepngetich, a banda de ser la primera dona en la història en baixa de les 2 hores i 10 minuts, va reduir en gairebé 2 minuts la marca de Tigst Assefa. Però és que, anteriorment, l’etíop Assefa ja havia corregut 2 minuts i 11 segons més ràpid que la kenyana Brigid Kosgei. Es va passar del 2:14:04 de Kosgei a Chicago (any 2019) al 2:11:53 d’Assefa a Berlin (el setembre del 2023). I si encara fem un cop d’ull més enrere, el crono de Kosgei havia rebaixat en gairebé 1 minut i mig la plusmarca de Radcliffe a Londres (el 2:15:25 que, durant molt temps, els amants de la Marató ens vam saber de memòria).

Xavi: Ostres, Marc… quin ball de dades i quin context més ampli per poder arribar a entendre l’evolució del rècord masculí i femení de Marató en les dues darreres dècades. 

Marc: Espero que aquest ball de xifres, temps, anys, nacionalitats i atletes no us hagi estat massa confús. He intentat explicar-ho tot de la manera més clara possible. I tractant de transmetre també la meva estima màxima per aquesta distància i, al mateix temps, la meva dèria per l’evolució de les millors marques de la distància. Encara me’n faig creus, com descalç, Abebe Bikila va poder firmar un crono de 2 hores 15 minuts i 16 segons en la Marató olímpica de Roma, l’any 1960. No em vull ni imaginar què seria capaç de fer amb els entrenaments d’avui en dia i amb l’auge de la tecnologia aplicada a les sabatilles. Però, bé, això, ens donaria per omplir un programa sencer, Xavi. Avui és l’entrega 37 del “Muntanya de Llibres” i no us he portat cap llibre.

Xavi: Aquesta d’avui, Marc, és l’entrega 37 del “Muntanya de Llibres”, però no ens has portat cap llibre… sí, en canvi, una mena de Wikipedia per repassar l’evolució del rècord mundial de Marató. Marc, com sempre, moltes gràcies per tot.

Marc: De fet, Xavi, acabo fent un spoiler. En proper programa, després del context ampli que hem conegut avui, us portaré un llibre que ens ajudarà a entendre perquè els atletes kenyans dominen el panorama actual en els 42.195 metres. Chicago té ara mateix el rècord del món masculí i femení de Marató. I Kènia (i això ja no és notícia) és la nacionalitat dels dos atletes que ostenten aquest honor: el ja desaparegut Kelvin Kiptum i la seva compatriota Ruth Chepngetich. És per això que en proper programa parlarem de “Correr con los keniatas” de l’autor britànic Adhara-nand Finn. 

Xavi: Amb ganes ja de saber-ne més coses. Marc, una abraçada molt forta. 

Marc: Moltes gràcies per tot, Xavi. Com sempre us dic: salut, muntanya i, sobretot, com sempre us dic, MOLTA LECTURA


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *