L’esport com a resposta al COVID 19

Les últimes decisions dels governants del nostre país han tornat a posar l’esport com a focus d’infecció i transmissió important de la pandèmia de COVID-19 que afecta al món sencer. La realitat és que en tot l’espectre esportiu i de l’activitat física els contagis que hi ha hagut fins ara han estat residuals i perfectament detectats i rastrejats, i que hi ha diferents estudis que recolzen la pràctica esportiva moderada com a mètode de prevenció i reforç del nostre sistema immunitari.

Com que no en sabem prou i no ens agrada parlar per parlar com si que fan d’altres amb moltes més responsabilitats i poder que no pas nosaltres, hem decidit consultar el Dr. Barend L. vand Drooge que molt amablement ens ha aclarit què és el COVID-19, quines son les seves afectacions, com l’activitat física i l’esport és el nostre aliat a l’hora de no patir-ne les conseqüències greus i com d’idònies son les mesures preses pels governs pel que fa a les prohibicions en matèria esportiva.

Què és el COVID-19 o Coronavirus pels amics.

Un virus nou, que coneixem com SARS-CoV2 (Síndrome Respiratòria Aguda Greu – Corona Virus), ens ataca més que res per les vies respiratòries i pot provocar la Covid-19 [1,2]. Aquesta malaltia és menys greu i provoca molta menys mortalitat en persones joves i en persones actives amb una bona salut física i sense malalties cròniques del metabolisme o cardiovasculars [3].

Els estudis científics demostren que un sistema  (Renin-Angiotensin Sistema; RAS), que està involucrat en la regulació del metabolisme i la homeòstasis del cos, està implicat i es veu greument afectat en la recepció del virus i la seva transmissió dins el cos [4,5]. Aquest sistema té dos enzims, l’ACE i l’ACE2, que en persones sanes i actives estan en equilibri. L’ACE és l’eix pro-inflamatori, mentre que l’ACE2 és la part anti-inflamatòria. En persones amb malalties cròniques de metabolisme o cardiovasculars i persones molt sedentàries (inactives), l’ACE és més abundant i actiu que en persones sanes i actives. En persones sanes i actives físicament l’ACE2 és mes abundant i actiu.

Afectacions per la nostra salut

El problema amb el SARS-CoV2 és que aquest virus fa servir l’ACE2 als alvèols dels pulmons, la part anti-inflamatòria del sistema, com a receptor per entrar a les cèl·lules per poder-se replicar. Així minimitza aquesta resposta i activa la resposta pro-inflamatòria sense fre, desencadenant múltiples reaccions del sistema de defensa del cos que poden ser fins i tot auto-destructives pel cos i provocar la mort [6-10]. De moment s’ha vist que alguns fàrmacs relacionats amb per exemple la diabetis, la hipertensió, la malària, etc., poden ajudar a frenar les reaccions, però de moment no hi ha un fàrmac únic ni una vacuna contra la Covid-19 [1].

L’esport és el nostre aliat

Diversos experiments i observacions han demostrat que la resposta de l’ACE2 augmenta amb la pràctica d’exercicis físics aeròbics moderats, per exemple fent esport cinc cops a la setmana durant una hora (300 min/setmana). Aquest tipus d’activitats ja fa anys que demostren que tenen un efecte molt positiu sobre la salut física i mental, com per exemple ajudar a mantenir la tensió sanguínia, la regulació d’insulina, lípids i marcadors inflamatoris, entre altres. 

En la Pandèmia de la Covid-19, es queda molt clar que una bona higiene, una distància mínima i l’ús de mascaretes redueixen el risc al contagi, però el relatiu baix impacte sobre la salut de les persones joves, les persones actives i en bona estat de salut dona suport a promoure les activitats esportives per augmentar les defenses contra el virus. Aquesta promoció és ara encara més important perquè moltes mesures administratives per combatre el virus estan suspenent i dificultant la pràctica d’aquestes activitats.

Les restriccions de la pràctica esportiva

El confinament domiciliari durant la primera onada de la Covid-19 va ser una mesura ben extrema, que podia estar o no justificada per la manca de coneixement de la Covid-19 en el seu moment. No obstant, actualment els estudis científics i la vigilància de salut pública ha avançat i s’han fet més acurada, per la qual cosa, els tancaments d’instal·lacions esportives i esdeveniments esportius, especialment aquells que es realitzen a l’aire lliure on el risc de contagi és quasi nul, no justifica una prevenció de la salut i qualitat de vida de les persones.

Per tant, en aquesta època, degut de les mesures restrictives i a una cultura en general on la gent es mou menys activament, el missatge que l’exercici físic és una bona resposta a la Covid-19 és molt necessari. L’exercici físic ajuda a baixar el risc a la Covid-19 i ajuda a reduir les seqüeles cardiopulmonars durant la recuperació després de la malaltia [11,12].

Així doncs, queda clar que no només hem de fer esport aquells que ja el fèiem si no que hem de promoure l’activitat física i l’esport entre la població sedentària del nostre país que n’hi ha, i molta, per fer front amb més i millors garanties a aquest virus que aviat ens haurà robat un any de la nostra vida. Las actuals mesures van justament en la direcció contrària, fer-nos més vulnerables.

Referències

1. Helmy et al. 2020. J Clin Med. 9. E1225
2. Prather et al. 2020. Science. 370, 6514, 303-304
3. Brawner et al. 2020, Mayo Clinic Proceedings, https://doi.org/10.1016/j.mayocp.2020.10.003
4. Li et al. 2003. Nature. 426, 450-454
5. Hoffman et a. 2020. Cell. 181, 271-280
6. Chomistek et al. 2011. Epidemiology. 1884-1890
7. Evangelista. 2020. Frontiers in Physiology. 11. 561403. 1-6
8. Frantz et al. 2017. Am. J. Physiol. Endocrinol. Metab. 313. E473-E482
9. Nunes-Silva et al. 2017. Protein & Petide Letters. 24, 809-816
10. Samavati & Ulhal. 2020. Frontiers in Cellular and Infection Microbiology. 10. 317. 1-9
11. Hefferman & Jae. 2020. Medical Hypotheses. 142, 1-2
12. Leung et al. 2020. Nature Medicine. 26, 676–680